Va ser a l’any 1992 quan decideixo afiliar-me a les Joventuts Socialistes de Cornellà. Una decisió molt meditada e important i que va suposar el pogué apassionar-me per transformar i treballar per la meva ciutat.La meva arribada a la família socialista cornellanenca va tindre una padrí d’excepció. Un home vital, amb un etern somriure i amb una energia desbordant que va aconseguir el no em penedir-me i perdre la por al compromís tant important que adquiria.
Aquesta persona que em va saludar afectuosament, va preguntar per mi, per les meves il•lusions i el perquè de la meva decisió es deia Viçens Badenes.
En recordo aquesta conversa dies desprès d’afiliar-me, a un dels despatxos de fusta amb un sostre molt baix i sense finestres, al local davant de la coneguda “maquina del tren” al costat del camp del futbol del Cornellà, on per aquell temps el PSC tenia la seu de l’agrupació de Cornellà i de la federació del Baix Llobregat.Aquest amic i company hem va encomanar aquesta visió optimista i apassionada de volgué fer coses, més enllà de les dificultats o dubtes, amb una l’única eina: la força de la convicció. Visionari de les xarxes socials quan altres encara tenien visions politiques de principis de segle, Viçens sempre ens feia ampliar el zoom vivencial, per tal avançar-nos al temps en el que vivíem.
Va defensar que les noves tecnologies eren el present i que d’aquest present donaria pas una nova forma de concebre el món, l’ informació i els canvis. I així va ser. Anys després, continuàvem amb les converses puntuals però apassionades, no faltes moltes vegades, de visions encontrades en segons quins temes i que finalment finalitzàvem trobant un espai de sortida on els dos estaven d’acord.
L’acord. Un segell d’identitat de Viçens, un segell fet energia, vitalitat, passió en la conversa i en la seva presencia. Un acord i una passió que va tindre els seus fruits pel conjunt de la ciutat anomenat CitiLab. Aquest visionari va democratitzat l’accés a les noves tecnologies a la nostra ciutat i ens deixa l’espai, que es referent tant fora com dintre del nostre país, en politiques 2.0 i més. Ho ha deixat a la seva ciutat: Cornellà.
Cornellà, l'altre seva passió. Aquest era el marc dels seus somnis i anhels. Constructor amb molts més amics de lluites de la ciutat que avui coneixem. Viçens va deixar la seva petjada en la vida cornellanenca de moltes maneres. En forma de cultura i relació de col•lectius ciutadans. Ciutadà solidari, tant per ell com pels demes, va impulsar amb col•lectius veïnals i socials l’espai de ciutat on es troben tots els projectes de col•laboració internacional. Activista polític, no solsamènt com a càrrec institucional sinó com a part fonamental com a company de partit.
El partit, el seu partit. Al 2009, anys desprès d’aquesta primera conversa a la meva entrada al partit, vaig tindre una nova sensació de passió i compromís renovat.
Dies abans de presentar la meva candidatura com a primer secretari de la agrupació socialista de la meva ciutat, vaig tindre una llarga conversa amb Viçens al banc davant de l’entrada del CitiLab on moltes vegades el podies trobar a l’ultima hora del dia. Va tornar a donar-me la seva energia. I va tornar a donar-me la seva il•lusió ara ja des de i com deia ell, un segon pla. Hem va animar, hem va donar el seu suport com amic i militant i lo més important en va apassionar amb el seu únic consell: “fes-lo! fes-lo bé o fes-lo malament, però sobretot i abans de tot, fes-lo tu i ningú més. Sigues tu mateix...”. I va tancar-ho amb un somriure.
Ahir a la tarda, hem paralitzava per la trucada que en donava la terrible noticia. Com molta gent, vaig tindre que repetir varies vegades el seu nom, per reafirmar-me en l’idea de que Viçens ja no hi era.
No podia ser! però es una realitat. Una realitat que ens deixa un espai vuit, que fa mal!, molt de mal! que ens deixa tocats a molts, però que segur que omplirem, amb el record del seu optimisme i la seva energia, que el va impulsar i ens va impulsar a fer i seguir fent grans i petites coses.
Aquesta es l’idea darrera d’un somriure. Gracies Viçens.
