La campanya electoral ha finalitzat i les urnes han donat un suport majoritària a CiU.La ciutadania ha escollit i a opinat lliurament sobre el seu futur i això es lo mes important. Els i les socialistes de Cornellà hem tornat a ser la força política més votada amb més d’onze punt de diferencia amb els nacionalistes però tot i així els resultats a la nostra ciutat i al conjunt de Catalunya ens demanen al conjunt del Partit dels Socialistes de Catalunya una profunda, assossegat, responsable i valent reflexió interna com a projecte de govern que som.
El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya i Primer Secretari del PSC, José Montilla a tornat a demostrar la seva coherència personal i publica, assumint la derrota i sent el primer que assumeix la seva responsabilitat, anunciant que no es tornarà a presentar a la reelecció com a líder del partit i no fe us de la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya. Aquesta conseqüència plena de coherència i responsabilitat que ha pres el President Montilla, es un dels primers gestos que els i les socialistes fem, desprès del toc d’atenció donat per la ciutadania.
Però estic segur que la nova etapa que els i les socialistes iniciem serà una etapa plena de responsabilitat, debat intern i presa de decisions coherents per tornar amb força a representar al conjunt del nostres votants, que son majoritaris.
I també hem de tenir en compte una altra visió. Molts partits politics ja comencen a veure en aquest resultats un avançament de les municipals i s’equivoquen profundament. Comparar les eleccions autonòmiques amb les municipals, no es confondre’s solsamènt entre la “Lliga” amb la “Champions” sinó es volgué igualar el futbol amb el bàsquet i això es completament diferent e impossible.
Tot i que molts partits politics i dirigents d’altres formacions vulguin fer-la, les eleccions municipals son diferents. Es valora el dia a dia, la gestió propera, no estan presents els gran gestos mediatics o els grans discursos, no hi ha una cobertura mediàtica forta ni grans caravanes. Estem parlant que els ciutadans i les ciutadanes decidim lo més proper, el nostre carrer, el nostre barri, valorem els serveis, les oportunitats quotidianes de sentir-nos còmodes a la nostra població. No decidim grans visions globals de més deriva o menys deriva cap a visions generals, valorem l’ humanitat i la humiltat d’aquells que ens trobem caminant per carrer tot l’any i l’expliquem els nostres neguits o esperancés. No escollim entre focus i càmeres sinó en aquell veí o veïna que porta als seus nens a la mateixa escola que la teva filla i desprès va com tu a la seva feina i acaba, al sortir de la mateixa, per la tarda a l’ajuntament.
Es valora això, es valora l’esforç i el servei públic al conjunt dels teus veïns i veïnes, al dia a dia, any darrera any, hora darrera d’hora i en definitiva es valora la persona que es escollit per nosaltres per que porti lo més proper, la nostra casa comuna: la nostra ciutat.
I això ho sabem el conjunt de la ciutadania, sabem valorar que es lo que toca, sabem valorar que ens juguem o que ens afectarà al dia desprès, tot i que alguns no ho creguin, això pot ser basquek però no es pot comparar amb el futbol.
