PRIMERO EEUU, AHORA EUROPA…

Es cierto que hay un abismo entre lo que representa, lo que trasmite y lo que desea tanto para su país como para el conjunto del mundo, Barack Obama y lo que nos deja la visión aún implantada en según qué sectores conservadores americanos y europeos la aportación de George Bush.

Un abismo que se divide entre dos visiones, progresista, social, que mira hacia las personas y por las personas y otra visión que genera miedo; sufrimiento al potenciar una sociedad cruelmente competitiva donde el más fuerte gana la batalla y es el considerado. Estas dos realidades se pusieron a valorar en las pasadas elecciones norteamericanas y el resultado de aquella esperanza de cambiar, el acabar con el “corral” de aquellos que nos han llevado a una gran crisis mundial y que ahora piden que se les ayude ocultando su discurso más conservador y cruel mientras Bush habitaba el despacho oval; dio resultado.

Todos, como ciudadanos Europeos y en este país hemos vivido esas elecciones como nuestras. Las seguimos horas y horas, nos informábamos y opinábamos, inclusive hacíamos campaña a favor de uno y de otro. Estuvimos la noche electoral esperando resultados, asombrados de ser participes del momento histórico de ver como Obama accedía al poder, de ver como la esperanza ganaba al miedo, la justicia ganaba a la sin razón, la política social al capitalismo más cruel.

Vivimos todo aquello como si fuera propio, menos por un detalle; ahí no pudimos elegir entre esos dos mundos; el del progreso social de Obama y el retroceso y el conservadurismo cruel de MCain.

Pues con esa misma ilusión, mediante elegir dos filosofías paralelas, nos jugaremos el futuro de Europa en esas dos visiones; y ahora sí que nos afecta directamente…ahora si que jugamos!

Nos jugamos una Europa progresista, con una visión de futuro, sensible con los problemas creados por la crisis y que tenga respuestas. No podemos dejar, en parte, que los conservadores que han alimentado durante años las razones del mercado más radical por medio de Reagan, Thatcher, Bush padre y hasta hace poco Bush hijo; y que han fomentado esta crisis; ahora sigan sin remordimiento ni responsabilidad en sus errores dirigiendo la política de este continente desde el Parlamento Europeo.

Marquémosles el gol decisivo.

FETS: PRESIDENT MONTILLA!

Ayer el PSC celebro un mitin con el título “FETS: PRESIDENT MONTILLA” en donde se ha dejado claro y meridiano que la gestión sosegada, tranquila, silenciosa y coherente de un trabajador incansable como el President Montilla, está haciendo que se avance y se llegue a cotas de progreso; jamás tenidas en Catalunya.

Su intervención clara, con fuertes convicciones en que todos y todas podemos superar esta crisis económica, los esfuerzos que se están realizando en avances de servicios, sanidad, seguridad ciudadana o obra pública, entre otros, deja claro que cuando los y las socialistas catalanes nos presentamos con el slogan “FETS I NO PARAULES” en las pasadas elecciones autonomicas, se ceñían a una realidad que con el tiempo y en el meridiano de la gestión del President y su gobierno, se convierte en realidad día a día.

Deseo exponer la intervención que ayer realizo el President Montilla en la Fira de Barcelona, ya que refleja perfectamente la filosofía del trabajo, el esfuerzo en el servicio público y el compromiso con Cataluña y las y los catalanes. Hoy más que nunca, como ciudadano y progresista, puedo decir que sigo queriendo aún mas “Fets” para viendo al país avanzando.


INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT MONTILLA

Barcelona, 26 d’abril de 2009.

Bona dia companyes i companys,
amics i amigues,

El 16 de desembre de 2003, quasi bé 2.000.000 de catalans van votar opcions catalanistes i d’esquerres. Amb aquest mandat popular, les esquerres catalanistes teníem la responsabilitat de liderar el país. Havia arribat el dia en que el socialisme català i el conjunt de forces polítiques d’esquerres del nostre país, vam subscriure un pacte que constituïa la materialització d’un somni, d’un anhel,
d’una esperança.

Després de 23 anys de governs conservadors a Catalunya, una opció d’esquerres, progressista, catalanista, i amb un projecte profundament reformador arribava al Govern de Generalitat. Han passat més de 5 anys d’aquella data, però avui són vigents tots i cadascun dels motius d’aquell acord. Com també ho van ser fa dos anys quan, de nou, els catalans i les catalanes van tornar a donar majoria a l’esquerres catalanistes en el Parlament de Catalunya.

Amigues i amics, avui no podem oblidar que aquell acord trencava una llarga hegemonia conservadora, que afeblia el país. Catalunya, aquell dia, al cap de 23 anys, feia de l’alternança quelcom normal al nostre país, i demostrava que, lluny del que alguns havien dit durant anys, un projecte d’esquerres podia dirigir el país. Estic convençut de que cal fer una mica de memòria abans de valorar els èxits aconseguits, perquè hi ha qui vol amagar que aquell Govern era l’alternativa a un Govern català que havia perdut empenta i lideratge supeditat a José Maria Aznar.

I també perquè hi ha qui no recorda que, en aquells moments, alguns van anunciar que el canvi de Govern a Catalunya suposaria pràcticament la fi del món. A tots aquells, els hi hem de dir que es van equivocar, que no parlaven en defensa del país, sinó dels seus interessos de poder.

Per sort, més de 5 anys després, els Governs catalanistes i d’esquerres han millorat Catalunya i la vida dels seus ciutadans. Fa pocs dies, les forces polítiques que donen suport al Govern van actualitzar el Pacte d’Entesa, i això encara dóna més força al conjunt del Govern per tirar endavant, i demostra que el projecte catalanista i d’esquerres no és un projecte conjuntural, sinó estratègic, de futur, de país, de llarga durada i de mirada àmplia.

No treballem per una legislatura o dues, treballem per a tota una generació.

El nostre horitzó no és ni el proper any 2010, ni el 2012, ni el 2014...
Nosaltres treballem amb la mirada posada en el 2020. La futura dècada en la qual Catalunya es juga el seu futur i el seu lloc a la Mediterrània, a Espanya, a Europa i al món. El Govern catalanista i d’esquerres no serà un breu parèntesi.

Catalunya no està resignada ni predeterminada a cap força política que la vulgui patrimonialitzar. L’esquerres catalanistes i progressistes som i serem l’ànima d’aquest país.

Avui, companys i companyes, és més vigent que mai el nostre compromís amb la Catalunya de la justícia social, amb la Catalunya que és un sol poble,amb la igualtat de drets i deures, amb la Catalunya on ningú no pot quedar enrere.

I som conscients que aquests objectius no es poden assolir sense alguns riscos.Com també sabem que en aquest camí hem comès, cometem i cometrem alguns errors. Però qui no arrisca, qui no és valent, no pot guanyar el futur. I qui no pot donar esperança a la societat que governa no mereix liderar-la. Qui espanta, en lloc de proposar, qui sempre diu no, perquè no és valent per dir que sí. Qui no somnia una societat millor i fa tot el que estigui a les seves mans per aconseguir-la, aquest, no té cap possibilitat de fer avançar la societat, ni el país.

El nostre govern, en aquests més de dos anys, el que ha fet és precisament això, aplicar polítiques valentes per millorar la vida de les persones, des del primer dia.

El nostre Govern ha treballat des del primer minut, amb el ferm compromís de millorar el país, i de preparar-lo pel futur. Ja he dit abans que el Govern té un model de país, per ara i pel futur.

Un model que es fonamenta en:
- Tenir com a prioritat les polítiques socials.
- Garantir la seguretat i la justícia.
- Vertebrar el territori.
- Promoure el progrés econòmic.
- Defensar i projectar la llengua i la cultura catalanes.
- Mantenint un compromís irrenunciable
amb l'avenç i consolidació de l'autogovern.

Aquests són els eixos i objectius en els que fonamentem tota l’acció de Govern,
i ara, companys i companyes, és quan comencem a veure els resultats, ara, quan mirem la feina feta, podem dir amb orgull que era per això pel que la societat catalana ens va donar la seva confiança.

Per construir la Catalunya del 2020.

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya van voler una majoria parlamentària d’esquerres a Catalunya, per assolir polítiques i reptes que fa només 5 anys semblaven impossibles.

Avui, podem afirmar que estem fent el que toca i el que necessita Catalunya:

- Mai com ara s’ha fet una aposta tan clara per millorar la vida dels ciutadans als seus barris, amb una inversió conjunta amb el ajuntaments de més de 900 M€ per millorar les nostres ciutats i pobles.

- Amb 800.000 ciutadans beneficiats, més de 500 carrers millorats, 265 nous equipaments municipals, més que mai!

- Avui estem invertint a Catalunya més que mai. Més de 12.000 M€, el que suposa el 5,6% del PIB. Una inversió superior a qualsevol país de l’Europa dels 27. Més que mai!

- Amb els Governs d’esquerres hem incrementat més de 1.000 M€ els recursos destinats a recerca i desenvolupament.

- Durant aquests dos anys hem construït 2 escoles per setmana.

- 10 equipaments esportius cada mes.

- Una nova comissaria al mes.

- Iniciem 28 habitatges protegits cada dia.

- 62.000 famílies reben ajuts al lloguer.

- Hem construït 100 quilòmetres d’autopista, tots lliures de peatge. Més que mai!

- El 90% dels catalans disposaran d’uns jutjats nous o reformats.

- Cada 3 setmanes obrim un nou equipament d’atenció primària.

- La posada en marxa de les noves dessalinitzadores suposarà disposar d’aigua potable equivalent al consum anual dels habitants de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

- Molt aviat s’inaugurarà la nova terminal de l’aeroport del Prat. La inversió més important mai feta per l’Estat a Catalunya.

- Estem construint la Línia 9 del metro, que serà la línia subterrània més llarga d’Europa, i beneficiarà a 130 milions d’usuaris l’any.
Per cert, la setmana passada ja va arribar el túnel a l’aeroport, un fet històric per a les infraestructures del nostre país.

- Hem obert el metro el dissabte a la nit per garantir la seguretat dels nostres joves.

- Al 2003 el Govern invertia 365 euros per persona. El 2008, 715 euros. Més que mai!

- Hem doblat els ajuts per aquelles persones que menys tenen, i més de 43.000 persones ja reben ajuts de la llei de dependència.

- En dos anys, 3 presons noves. Convergència en 23 anys en va fer només dues.

- Hem incrementat un 70% els ajuts al món local.

I també hem pres decisions que dibuixen la Catalunya del futur,i que van més enllà de la conjuntura. Que defineixen un model de país:

- Hem signat el Pacte Nacional per l’Educació i estem a punt d’aprovar la primera llei d’Educació de la història de Catalunya per un ampli consens.

- Molt abans de que arribés la crisi, ja havíem signat l’Acord Estratègic per enfortir la nostra economia.
- Hem signat el Pacte Nacional per a l’Habitatge.

- Hem signat el Pacte Nacional de Recerca i Innovació.

- Hem signat el Pacte Nacional per a la Immigració.

Fets, fets, i més fets.

Recordeu de la situació de Nissan o Seat fa uns mesos? L’amenaça per milers de llocs de treball que hi havia en aquell moment? Les critiques d’alguns al meu viatge al Japó?
La polèmica del Saló de l’Automòbil, que finalment serà un èxit?.

Tots aquests són èxits col·lectius,èxits del treball conjunt,del treball colze a colze amb els treballadors i emprenedors. Per tant, si ens hi posem,si treballem amb tenacitat, podem.

Sí fem, si treballem,si que podem. Voler és poder. Quan Catalunya s’ho proposa, pot.
És clar que pot. Res no està fora del nostre abast.

Si deixem de fer escarafalls, si deixem de mirar-nos el melic, si ens hi posem tots i totes, jo i el meu Govern els primers.

És clar que sí!
No ens cansarem de repetir-ho.
Nosaltres anem per feina, perquè som gent treballadora, gent emprenedora, gent compromesa.

Hi ha molts moments difícils, complexos, incompresos, però quan veig tota la feina que hem fet, i la que queda per fer, només sento que el meu compromís personal és més fort que mai:

Sí, amics i amigues. Més que mai: Fets, i no paraules! Més que mai!

Companys i companyes, estem fent la feina que ens van encarregar els ciutadans. Quan em vareu elegir com a candidat a la Presidència de la Generalitat us vaig dir que sóc home de poques paraules,però que sóc home de paraula. I crec que el que us acabo d’enunciar és la millor forma de demostrar que hem complert amb la paraula donada.

Però igual que us dic que aquest Govern camina amb pas ferm,també és necessari que tots plegats siguem conscients que el que hem fet no és suficient. Com a socialistes i progressistes, volem més,volem continuar treballant per millorar el país i la vida de les persones. Per això, els socialistes hem iniciat, després del nostre darrer Congrés, un gran procés de diàleg i debat, amb el procés de la “Catalunya Causa Comuna” i amb la renovació del nostre programa electoral.

Nosaltres no volem Cases Grans..., en les quals, per cert, cada cop hi cap menys gent...,nosaltres volem grans causes, causes comunes, compartides:
com Catalunya, com la unitat civil dels catalans,com la justícia social i com la societat de la igualtat i les oportunitats.

Volem un diàleg franc i obert per continuar copsant el pols del país i les seves necessitats. Per fer, hem d’escoltar, per fer, hem de dialogar, per fer, hem de compartir. Vull un partit que escolti abans de parlar, i que parli per explicar el que fa, i cap a on va, sense fer perdre el temps a ningú, sense parlar per parlar. Més encara en una situació de crisi econòmica com la que estem patint.

Molta gent ho està passant malament, en sóc conscient,i a aquestes persones em vull dirigir: El Govern ha fet i farà tot el que estigui al seu abast per minimitzar els efectes de la crisi,sabeu que hem pres mesures dirigides als treballadors,als que tenen feina i la volen mantenir,als que l’han perduda i volen trobar una feina nova,
i als joves que encara no han tingut l’oportunitat de treballar.

Hem pres mesures dirigides a les famílies,a les empreses,al sector de l’automoció, i per això,perquè tenim el Govern,els treballadors,i les empreses treballant plegats, afrontem aquesta situació amb optimisme, amb confiança, amb el convenciment que guanyarem aquest partit.

Ara no és moment d’amagar-se, de guanyar vots o fer electoralisme, de ser negatiu o pessimista. Ara és moment de treballar plegats, i estic convençut que sortirem endavant.

I si hi ha algú que no vol ajudar, o que no confia en Catalunya, en les seves possibilitats, i en la seva capacitat de lideratge a Espanya i a Europa, el millor que pot fer és deixar treballar als que sí que confiem en Catalunya, en la seva gent i en les seves possibilitats.

Perquè, companys i companyes, el govern no pensa frenar. Al contrari, pensem accelerar, fer el que calgui perquè el país treballi a tota màquina.

Sóc el President de Catalunya, i he afrontat aquest repte des del primer dia, amb una fe cega en els catalans i les catalanes. No és el moment dels pessimistes, sinó dels lluitadors.

És el moment dels qui confien en ells mateixos i en el nostre país.

I a aquests els dic: Aquest és el vostre govern, perquè el govern confia en vosaltres, perquè el govern confia en el país, perquè el govern confia en els treballadors,
perquè el govern confia en els estudiants, perquè el govern confia en els emprenedors.
En definitiva, perquè el govern confia en Catalunya. Per això, i perquè sé que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya m’acompanyen en aquest repte, estic convençut de què ho aconseguirem.

El govern ha fet i farà el que calgui per aconseguir que ningú quedi enrere a causa de la crisi, i confio que tothom empenyi amb la mateixa força per tirar endavant el país. És cert, la situació és molt i molt complicada, però el repte és apassionant i estic convençut, de l’èxit. Ara és el moment dels catalans, dels qui estimem el país i dels qui pensen que l’esforç i el treball conjunt ens faran sortir endavant.

I pels pessimistes, demano respecte. Però també que no destorbin, que en comptes de criticar, facin propostes, que transmetin confiança i no pessimisme, que ajudin a construir i no busquin el conflicte.

Que treballin per a la Catalunya que sempre hem somiat i no per arribar com sigui al Govern. I abans d’acabar, sabeu que aquest Govern té un altre repte important: Desenvolupar l’Estatut de Catalunya. Aquest hauria de ser l'objectiu del conjunt de forces polítiques del país, però per desgràcia sembla que no és així.

Convergència i Unió ha decidit entorpir la tasca del Govern en el desplegament de l’Estatut des del primer dia, i molt especialment pel que fa al finançament.

No escolten a ningú. No escolten a la gent, que ens demanen que anem a la una.
No escolten al país.

No escolten ni al president Pujol, que fa pocs dies va dir que el seu partit hauria d'actuar amb patriotisme i no posar traves al Govern en aquesta negociació.

I no ho fan només amb el finançament, també ho volen fer amb el Consell de Garanties estatutàries, ho han fet amb l'Oficina Antifrau, o amb el Pacte Nacional d'Infraestructures.

Aquesta és una actitud poc patriòtica, però nosaltres continuem treballant per complir l'Estatut i per a desenvolupar-lo. Per millorar el nostre autogovern. I treballem de valent, perquè tots plegats ens hi juguem molt. El país, el Govern i el partit. Perquè el que ens hi estem jugant és que guanyi un model o un altre.

Que guany el nostre model: el de l’Espanya unida però plural.

O que guanyin altres models: el de l’Espanya dividida, o el de l’Espanya uniforme.

Per això ara hem entrat en l’hora decisiva. La nostra paciència, combinada amb tenacitat, la nostra fermesa, combinada amb intel·ligència la nostra confiança, combinada amb acció ens han portat a canvis i transformacions històriques.

Tenim urgències i raons, però ens calen uns dies més de discreció i feina dura, per a aconseguir el que Catalunya reclama i necessita. Per continuar liderant el progrés econòmic i social d’Espanya. L’Estatut ens dóna un full de ruta clar, que des del primer dia hem seguit i hem defensat amb tota la força i el convenciment i en aquest sentit, us diré:

Aquesta serà la legislatura en la qual es farà realitat allò pel que el nostre país fa molt temps que lluita:

- el traspàs de les beques,
- el traspàs de les rodalies,
- l’establiment d’un nou sistema de gestió aeroportuària.

I, per descomptat, aquesta serà la legislatura del nou sistema de finançament.

Un finançament que complirà amb l’Estatut i que no caurà en els errors del passat. En aquest terreny no donarem ni un pas enrere. No ens ho podem permetre, No podem hipotecar el futur del país i no ho farem.

Hi ha qui ens demana que ens plantem, i jo els hi vull dir: que ja fa mesos que ens hem plantat.

Si no ens haguéssim plantat, ja tindríem un mal acord signat fa temps. I això és precisament el que no acceptarem. I ho sap tothom. Tothom. Sabeu que aquesta setmana hi ha hagut contactes amb el govern d’Espanya, i ara cal passar de les paraules als fets. Confiem que així sigui.

Us demano confiança en el Govern de Catalunya i en el seu President. Que hem dit NO, quan calia dir NO. Que no acceptarem acords a la baixa com feien altres. Però us demano també confiança, quan el Govern digui Sí. Perquè si el Govern diu si, no en tingueu cap dubte. Serà perquè és un bon acord. Si ens conforméssim amb acords com el del 2001, fa temps que tindríem un acord.

I hauríem sortit explicant que havíem aconseguit 5 vegades el que va aconseguir Artur Mas.

Hauríem multiplicat per cinc el rendiment del darrer acord de finançament.

Però no ho hem fet. No ho hem acceptat. Perquè no acceptarem res que no sigui just,
que no sigui el que correspon. I tampoc no acceptarem que els que feien acords a la baixa ens acusin d’acceptar un mal acord quan aquest arribi. No acceptarem lliçons d’aquells que no van ser ferms en la negociació l’any 2001. No acceptarem que els que no van saber negociar, ara diguin el que és bo o dolent. El que accepti el Govern serà bo.

Garantirà el futur del país.

I permetrà un desenvolupament econòmic i social de Catalunya amb el que continuar sent el motor d’Espanya.

Perquè els socialistes catalans volem liderar el projecte federal de l’Espanya plural,
perquè Espanya, o és plural, o no és o no serà la que nosaltres volem.

Els socialistes catalans som exigents, i per això volem construir una Espanya on se sentin identificats i compromesos la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Una reflexió final: Catalunya és un gran país..., un gran i fantàstic país; però és, també, massa petit, en aquest món obert i global d’avui, com per permetre’s no jugar en tots els camps i en tots els escenaris on s’hi juga el futur.

Catalunya, per interès i convicció, ha d’estar a les taules on es prenen decisions que ens afecten: A Espanya, a l’Euroregió, a la Mediterrània, a Europa, i al món.

La Catalunya lliure, rica i plena, només és possible amb la Catalunya federal, solidària i oberta. Jo també vull el màxim per a Catalunya, però no la portarem a carrerons sense sortida ni a falses expectatives, ni a frustracions col·lectives.

Per això, no volem ser líders només a Espanya.

Maria, també volem ser líders a Europa, construint-la.

Seràs l’única cap de llista de les forces catalanes que hauràs votat a favor de la Constitució europea. L’única que va a Europa a sumar, amb els que volen fer més Europa, am bels que volen una Europa més social.

Barcelona ja és la seu de la Unió per la Mediterrània, i volem més.

Volem compartir, créixer plegats, i estar al capdavant d’aquests dos projectes globals: el d’Espanya i el d’Europa. Perquè només podem avançar si sumem i si en formem part de forma compromesa i decidida.

Vaig acabant.

Tenim molts reptes per endavant. Som la Catalunya que sap on va. La que va endavant, la que no va sola, la que no s’atura, la que no es llepa les ferides, la que té confiança en ella mateixa, la que mira a l’horitzó, la que vol anar més lluny, encara.

Jo vull estar amb aquesta Catalunya, la de la majoria, la de la gent que treballa i lluita cada dia per la seva família i el benestar dels seus.

Estem aconseguint coses inimaginables des de fa només 5 anys. Més que mai!

I continuarem treballant amb l’horitzó de la Catalunya del 2020.

Com he dit abans, el Govern de Catalunya treballa per una societat millor.

Us he exposat la feina feta, els reptes que tenim per endavant, i l’ambició, la confiança i el convenciment amb els que els afrontem.

Confio en comptar amb tots vosaltres en aquesta tasca.
I recordeu:

HEM FET, MÉS QUE MAI.
VOLEM SEGUIR FENT, MÉS QUE MAI.
VOLEM ANAR MÉS LLUNY, MÉS QUE MAI.

AMICS I AMIGUES,
MÉS QUE MAI, PSC!

MOLTES GRÀCIES I VISCA CATALUNYA!!!

José Montilla i Aguilera
Primer Secretari del PSC i President de la Generalitat de Catalunya

EL AUDI Q3 A MARTORELL!!

Hoy he conocido la buena noticia de que la empresa SEAT llevara a Martorell la fabricación del nuevo modelo de coche Q3, que garantizara una estabilidad para la misma empresa y la que trabajan para la misma marca automovilística.

La tenacidad del gobierno Zapatero con su ministerio de industria, la del Govern de la Generalitat con el President Montilla al frente y la lección de responsabilidad del conjunto de trabajadores y trabajadoras de la misma decidiendo mediante referéndum impulsado por la UGT, el congelar sueldos por mantener la actividad laboral con el nuevo producto, han demostrado que la confianza y el esfuerzo conjunto frente a la crisis tiene su resultado.

Como comento el President Montilla hace unos días “todos han de hacer sacrificios si queremos asegurar el futuro de la empresa” en una clara referencia al compromiso de los trabajadores en paralizar avances salariales para conseguir la producción y las reticencias que la empresa alemana ponía a la hora de decidir trasladar dicha producción a Cataluña.

En definitiva la acción conjunta de administración, agentes sociales y empresas han dado una lección de responsabilidad y un ejemplo de forma de afrontar y buscar soluciones concretas a las problemáticas socioeconómicas que está creando la crisis.

Una buena noticia para tod@s y más como ciudadano de la comarca del Baix Llobregat en donde una gran parte de la misma trabaja en dicha empresa o en otras que dependen de la marca de coches.

Hechos!

LA OTRA SEMANA SANTA

Es evidente y así lo marca la tradición cultural en este país, que en estos días las calles se llenan de silencio, de fe, de belleza artística en forma de pasos moldeados de una enorme majestuosidad, de olor a cera de cirio, de capirotes y sobre todo de fervor religioso. Es la Semana Santa de nuestro país.

Reflexiones y constricción colectiva hecha realidad en forma de procesiones, imágenes y acciones en la calle que recrean los últimos momentos y la crucifixión de Jesucristo. Mas allá de la creencia personal, estas actividades y expresiones culturales han hecho que el conjunto del mundo se quede embelesado por “La Magrugá” Sevillana, la intensidad y la pasión en forma de dolor por medio de las saetas en la salida del “Cristo de Los Gitanos” en Granada o la austeridad y silencio sepulcral en la manifestación religiosa y de fervor en la procesión de Zamora, entre miles y miles, que recorren los pueblos y ciudades de nuestro país estos días.

Pero también hay otro fervor menos espiritual, según como se mire, en las escapadas de aquellos que aprovechamos este tiempo para descansar y poner el orden nuestra ideas antes de seguir el curso laboral hasta las siempre deseadas vacaciones de de agosto.

En este tipo de semana santa también existe este año, el vía crucis de la misma, la crisis económica. Dicha situación hace que una gran parte de los mortales nos pensemos si podemos realizar estos días de descanso por medio de una escapada o de un pequeño viaje. La cosa se complica en estas situaciones, pero este país absorbe las miles de oportunidades que da el tiempo libre y eso se trasforma en momentos únicos de descanso y ocio, que nos ayudan para proseguir con nuestro días venideros.

En definitiva estas fechas son agradecidas para convivir, para descansar, para verse con amigos y amigas que la cotidianeidad hace que sea una tortura y una imposibilidad el poder atenderlos y disfrutar de ellos, y sobre todo, para disfrutar cada uno a su manera pero sobre todo y ante todo, relajarse y vivir feliz.

Eso es lo que nos debe de traer dichos días, por lo tanto descansaremos, disfrutaremos y comenzaremos a cargar las pilas para lo que nos viene, que no es poco. A sentirse bien, que hay vacaciones!

LOS PACTOS QUE NO SE CUMPLEN, REFLEJAN A AQUELLOS QUE LOS FIRMAN.

Muchas veces y viendo según que cosas, uno deja de creer en que la justicia, el esfuerzo colectivo para tirar adelante un proyecto de ciudad y la mejora para sus ciudadanos; todo eso a veces acaba en saco roto por heredar según qué intereses.

Hoy he conocido que un regidor de Convergencia i Unió y su partido, Marc Montagut, miembro de la candidatura de este; va a dar soporte a una moción de censura para que el antiguo partido Ferran-Units per Salou (FUPS) cuyo alcalde por entonces e vástago, fueron citados por el juez por un posible delito de malversación de fondos públicos, consigan conformar gobierno.

Pues bien, sin ningún escrúpulo y poniendo por encima los interés de crear la inestabilidad en Salou y abrir nuevamente la puerta a la sospecha, Felip Puig se alía con este grupo de personas que han tenido procesos judiciales y que aún deberán de estar en marcha, para desbancar al Alcalde Banyeres i al PSC.

Los pactos en política es la mayor importancia de avance, estabilidad y generosidad de servicio público que hemos tenido, tenemos y seguiremos teniendo en democracia, y no vale eso de : ¡tots son iguals!, no!!! eso es una falacia de aquellos creen que el progreso no debe ni puede estar en manos que no sean las suyas o de sus intereses.

Salou ha avanzado, el Alcalde Banyeres a sido leal con su gestión y llevando la estabilidad necesaria al municipio conjuntamente con un partido que en teoría es serio y creo que sí, llamado Convergencia i Unió. Un partido como CiU que pregona su perfil de responsable, de querer y estimar a su país y los que en él convivimos… y ahora que!, rompe un pacto de gobierno (división de la gestión 2 años para cada partido) y el seguir avanzando en una nueva etapa para la ciudad y lo trasforman en un juego sucio, en romper las esperanzas e ilusiones de muchos ciudadanos y ciudadanas de ser simplemente un municipio normal, sin comparecencias de su Alcalde ante el juez o de su primer teniente alcalde, su hijo, para dar explicaciones de los fondos públicos de todos los ciudadanos.

CiU ha roto su compromiso creado por el Alcalde Banyeres para poder traer la estabilidad a la ciudad, conjuntamente, nunca con el interés de ser más ni él ni el PSC.

En definitiva y por mucho que digan y digan para justificar esto, es una traición, una ruptura de pacto y un engaño a todos y a todas los y las ciudadanas de la ciudad, un engaño y una traición a los parámetros más mínimos de la gestión al servicio público. Un pacto político es un pacto político, ahora y siempre.

Solo me cabe pensar que el conjunto de los habitantes de Salou sabrán entender que esto deberá de cambiar en las próximas elecciones del 2011. Animo al Alcalde Banyeres, animo a aquellos que creyeron en ese pacto era para la estabilidad y progreso para Salou, animo a todos aquellos y aquellas que creen que ya está bien de que Salou solo salga por noticias de juzgados, rupturas de pactos escritos y firmados o de traiciones que afectan al conjunto de los ciudadanos y ciudadanas.
Animo a Salou para superar esta traición!.

NUEVOS RETOS, NUEV@S MINISTR@S, NUEVAS OPORTUNIDADES

El presidente del gobierno José Luis Rodríguez Zapatero anunciaba hoy la nueva estructura del gobierno de este país.

Normalmente los cambios en los gabinetes suceden por una necesidad de crear un nuevo impulso a la acción del gobierno o amoldar el mismo a las situaciones de importancia para el interés del conjunto de la sociedad que presiden. En este caso ha pesado más la segunda necesidad. Nadie se imagina que los cambios en un gabinete de gobierno se crean o se producen en tiempos de bonanza económica y social y la dilatada presencia en una misma responsabilidad de tan alta presión de decisión y acción; en muchos casos produce un cierto agotamiento, una creciente parálisis o una visión poco cercana a la realidad.

En todo caso es pronto para hacer mi humilde valoración pero sí que deseo destacar que la presencia de Manuel Chaves, presidente de Andalucía, me deja un poco más tranquilo con todo el proceso de negociación que desde el Govern de la Generalitat y el Estado se está desarrollando con la financiación autonómica. Un hombre como Chaves, ha impulsado la negociación entre comunidades, conoce las necesidades de las mismas por que ha presidido una y sabe y es bien conocedor de la importancia de la misma. Ha vivido 20 años en su piel las necesidades financieras que suponen cada año el presupuesto de la misma y ha impulsado un Estatuto de Andalucía muy parecido al nuestro.

Vuelvo a decir que es pronto para juzgar; pero hay cuatro cuestiones importantes a valorar positivamente de este cambio de cartapacio del Presidente Zapatero: la renovación de ideas y de personas al frente de espacios ministeriales clave para el afrontar esta crisis, los perfiles como el de Manuel Chaves o Ángel Gabilondo que son conocedores del sector al cual se le incorpora la nueva responsabilidad y la fuerte presencia de nuevas caras, que dan el paso a la vida institucional con la garantía de su experiencia y acertado paso, hasta ahora, del desarrollo profesional o político. Y el cuarto y último, la unificación de varios ministerios como el de Sanidad y Asuntos Sociales como gesto de contención frente a los momentos de crisis, austeridad y la par agilidad de las actuaciones del gobierno, reduciendo áreas y haciendo la toma de decisiones más centradas y pragmáticas.

En definitiva este nuevo cambio en el gobierno tiene por delante nuevos retos que deberán de afrontar las nuevas caras y que deben de crear y para ello entran a formar parte, nuevas oportunidades para hacernos a todos y todas alejarnos de la crisis.

En todo caso, ya se verá.

Nota oficial de prensa de la Presidencia del Gobierno.

NO HAY TIEMPO… LUEGO EXISTO!!

Desde el pasado 15 de marzo que no he vuelto a escribir en mi blog. No deseo expresar disculpas a nadie, dado que el mismo no es un gran pozo de sabiduría en el cual beban miles de personas del mismo; pero sí que es cierto que algunos (pocos) seguidores, sea por cariño o por aprecio o por ver cómo me equivoco (en el fondo uno no se equivoca cuando expresa lo que piensa, en todo caso no coincide con el lector) me han demandado que intente desempolvar el mismo.

Durante este tiempo han sucedido cuestiones extraordinarias, que mi poco tiempo o algunas veces las pocas ganas de expresarlo, han hecho que no sean parte de mis reflexiones públicas. Lo más seguro tendremos a Patxi Lehendakari, se han vuelto a reanudar las relaciones con EEUU entre el presidente Zapatero y el presidente Obama, hemos sido testigos de la locura de expías en Madrid, la perdida de Galicia por parte del progresismo, la campaña de la iglesia con Linces que no son del territorio, las cumbres de Londres o los cambios del gobierno aún sin confirmar, entre muchos más acontecimientos de interés.

Todo esto que daría sentido el poder reflejarlo mediante mi humilde visión en el blog, ha sido colapsado por el maldito tiempo y el siempre despreciado pero necesario trabajo y su intensidad como tal. Por ello, a los que me lo han comentado les pido disculpas y a los que no lo visitan me dejan más tranquilos porque así no les fallo. Ya saben, ojos que no ven, corazón que no siente.

Pero a todo hay que ponerle remedio, por lo tanto volveré a ponerme un rato conmigo mismo para poder llegar a expresar mis pensamiento en voz alta, todo lo que me permita lo que nos tiene a todos y todas atareados y prisioneros de sus deseos: el tiempo y la pasión del trabajo que desempeñas.

Hasta entonces, seguiremos cuidando este mí y vuestro rincón de reflexiones personales.

Estamos vivos y seguimos hacia adelante!.